description CinExits: 2008

Reservoir Dogs (Quentin Tarantino) 1992

31/8/08

A l’inici de la década dels 90 Tarantino va sorprendre al món del cinema amb aquest thriller ple de violència amb estil propi, un guió perfecte i una banda sonora brutal.

Si ho poguéssim definir amb alguna frase, podríem dir que és un film de violència sense acció, en tot el film surten ben poques escenes d'acció, en canvi hi ha escenes carregades de violència, quan un altre director hagués plantejat l'escena amb molta acció, Tarantino no, ell les carrega d'elegància amb diàlegs inolvidables. Tarantino marca aquests trets que seran usats més endavant per altres directors. Elegància, subtilesa són d'altres característiques que podem trobar al llarg de la pel·lícula, trets que extrapolen a la pel·lícula de les típiques pel·lícules de mafiosos.
No ens podem deixar les postes en escena, tenint present que el pressupost que tenia Tarantino per realitzar el film era força baix, aconsegueix unes postes en escena sensacionals, per exemple la del principi, on estan tots xerrant i la càmera va donant voltes al voltant de la taula. Les interpretacions dels actors també tenen un paper important, àgils i fresques, fet que dona al film la sensació d'obra original i creativa.

És per aquest motiu que Reservoir dogs està considerada com un film de culte, innovador i al més pur estil Quentin Tarantino que no pot faltar pels amants del cinema violent.

City Lights (Charles Chaplin) 1931

13/8/08


Un clàssic dels clàssics. És un film que genera una revolució al cinema d’aleshores, amb un guió senzill, lineal i entenedor. City Lights narra la història d’un vagabund que s’enamora d’una noia venedora de flors, que és cega. Una gran al·legoria a la idea de l’amor és cec. El final, és un dels grans finals de la història del cinema, d’aquells que t’has de posar dempeus i aplaudir. Sense dir res, el film et retransmet unes emocions espectaculars. No deixarem de banda els grans gags que podem trobar en el film i els gestos amb el bastó característics d'en Charles, fet que dona un toc de comèdia que fa molt més entretinguda la pel·lícula.

24 hour party people (Michael Winterbottom) 2002

12/8/08



Pel·lícula que narra la historia d'un personatge ambiciós, excéntric, obsesiu com es Tony Wilson fundador d'una discogràfica anomenada Factory Records on va donar a coneixer al món grups com Joy Division, Happy Mondays, New Order entre altres. L'escenari es la ciutat de Manchester durant la decada dels 70, època del naixement de la música indie. Hem quedo amb el paper de Steven Coogan (Tony Wilson) i l'actor que encarna a Ian Curtis (veu i compositor de Joy Division).

Es tracta d’una idea força original i fresca, una mescla de documental i autobiografia que s’ha vist ben poques vegades. És un film en el qual es veu clarament que cinema i música van agafats de la ma.

Pel·lícula documental molt recomanada pels amants de la música alternativa.


THE GREAT TRAIN ROBBERY

18/5/08



És una gran pel·lícula històrica del director nord-americà Edwin S. Porter que ha aportat moltíssim al cinema de l'actualitat. Primerament comentar que per veure aquest film ens hem de traslladar al 1903 i obviament en aquells temps encara no existia Matrix, Lord of the rings....

M'agradaria comentar el tema del muntatge, per primera vegada s'atreveixen a muntar per capes! ho fan d'una manera un pel cutre però és un gran què pel temps en què està realitzat! Em refereixo a que per exemple al principi que li foten el pal al de l'estacio del tren que el deixen tontu a terra, hi ha una finestra, la qual és una capa de video, pq si ens fixem el tema de la perspectiva està molt aberrat. Això és un currasso de Xinus! sense faltar... ja que el muntatge el feien frame per frame i anant retllant directament la película.

Un altre tema que m'ha impactat és el de la camàra en moviment, en el pla que estan a dalt del tren. Per primera vegada en l'història del cinema s'agafa la càmara i es posa en moviment. No sé si és intencionat o no.... però podriem parlar del primer tràveling de la història del cinema, un fet molt important.

Cal comentar que en la hisòria del cinema hi ha 3 modes de representació: el primitiu, l'institucional i el modern. Aquest film pertany al primitiu pq es tracta de narrar uns història linialment amb plans estàtics. L'institucional ja integra més el moviment de càmera, plans detall de les cares... etc... i en el modern ja es juga amb un altre tipus de muntatge més discuntinu abusant de les el·lipsis.
Podem deduir doncs, que aquest film és el punt de transició entre el mode de representació primitiu i l'institucional degut a que incorpora un pla de càmera en moviment i un pla d'un enquadratge mig.

Fet importantíssim a destacar, COLOR! estem parlant del 1903! i veiem color! però la televisió en color no sorgí els primer prototips cap a principis dels 70? Benvingut un altre vegada al currassu de xinus! es tractava d'agafar els frames i anar tintant frame per frame i per tant es veien en color.

No m'agradaria acabar el comentari sense fer referència a la imatge en qüestió. Si en Viaje a la luna, la imatge que va marcar fou la lluna amb una cara i el coet que s'enclasta en l'ull, en the great train robbery és sens dubte, l'últim pla del film. Hi ha varies coses a dir, com he comentat anteriorment trenca amb els plans generals anteriors i ens mou cap a un pla més a prop donant una emotivitat al pla impresionant, anteriorment mai aconseguit. Una altra qüestió és l'interacció amb el públic, el protagonista mira al públic! existeix interacció. Llavors és quan observem que el film es converteix en un referent molt clar del ja conegut James Bond, quan en Bond dispara contra el públic, la gent flipava com si allò fos molt novedós el fet de disparar al públic... No sabien que en 1903 ja hi havia un film que ho feia.....








LE VOYAGE DANS LA LUNE




Viaje a la luna (LE VOYAGE DANS LA LUNE) de Georges Méliès la podem considerar la primera pel·lícula de ciència-ficció de la història del cinema. Georges Méliès, il·lusionista i mag, va rodar el film basant-se en les novel·les de Julio Verne y H. G. Wells. Narra la història d'un grup de científics que decideixen fer un viatje a la lluna. El viatje es posible gràcies a un canó que els dispara cap l'espai, fins que topen sobre un ull de la lluna (imatge célebre de la història del cinema). A destacar l'escenografia de l'època, decorats i personatges de la superficie llunar.

Benvinguts

16/5/08



En aquest blog es vol fer un anàlisi de totes aquelles pel·lícules que van marcar una època en el món del cinema al llarg de tota la història.Ens agradaria complementar el blog amb les vostres opinions, sobre cadascun dels films que analitzarem.

No pot faltar l'homenatge als germans Lumière que gràcies al seu invent tots i totes podem gaudir del setè art.


 
CinExits - Templates para novo blogger