description CinExits: d’agost 2008

Reservoir Dogs (Quentin Tarantino) 1992

31/8/08

A l’inici de la década dels 90 Tarantino va sorprendre al món del cinema amb aquest thriller ple de violència amb estil propi, un guió perfecte i una banda sonora brutal.

Si ho poguéssim definir amb alguna frase, podríem dir que és un film de violència sense acció, en tot el film surten ben poques escenes d'acció, en canvi hi ha escenes carregades de violència, quan un altre director hagués plantejat l'escena amb molta acció, Tarantino no, ell les carrega d'elegància amb diàlegs inolvidables. Tarantino marca aquests trets que seran usats més endavant per altres directors. Elegància, subtilesa són d'altres característiques que podem trobar al llarg de la pel·lícula, trets que extrapolen a la pel·lícula de les típiques pel·lícules de mafiosos.
No ens podem deixar les postes en escena, tenint present que el pressupost que tenia Tarantino per realitzar el film era força baix, aconsegueix unes postes en escena sensacionals, per exemple la del principi, on estan tots xerrant i la càmera va donant voltes al voltant de la taula. Les interpretacions dels actors també tenen un paper important, àgils i fresques, fet que dona al film la sensació d'obra original i creativa.

És per aquest motiu que Reservoir dogs està considerada com un film de culte, innovador i al més pur estil Quentin Tarantino que no pot faltar pels amants del cinema violent.

City Lights (Charles Chaplin) 1931

13/8/08


Un clàssic dels clàssics. És un film que genera una revolució al cinema d’aleshores, amb un guió senzill, lineal i entenedor. City Lights narra la història d’un vagabund que s’enamora d’una noia venedora de flors, que és cega. Una gran al·legoria a la idea de l’amor és cec. El final, és un dels grans finals de la història del cinema, d’aquells que t’has de posar dempeus i aplaudir. Sense dir res, el film et retransmet unes emocions espectaculars. No deixarem de banda els grans gags que podem trobar en el film i els gestos amb el bastó característics d'en Charles, fet que dona un toc de comèdia que fa molt més entretinguda la pel·lícula.

24 hour party people (Michael Winterbottom) 2002

12/8/08



Pel·lícula que narra la historia d'un personatge ambiciós, excéntric, obsesiu com es Tony Wilson fundador d'una discogràfica anomenada Factory Records on va donar a coneixer al món grups com Joy Division, Happy Mondays, New Order entre altres. L'escenari es la ciutat de Manchester durant la decada dels 70, època del naixement de la música indie. Hem quedo amb el paper de Steven Coogan (Tony Wilson) i l'actor que encarna a Ian Curtis (veu i compositor de Joy Division).

Es tracta d’una idea força original i fresca, una mescla de documental i autobiografia que s’ha vist ben poques vegades. És un film en el qual es veu clarament que cinema i música van agafats de la ma.

Pel·lícula documental molt recomanada pels amants de la música alternativa.


 
CinExits - Templates para novo blogger