18/5/08
És una gran pel·lícula històrica del director nord-americà Edwin S. Porter que ha aportat moltíssim al cinema de l'actualitat. Primerament comentar que per veure aquest film ens hem de traslladar al 1903 i obviament en aquells temps encara no existia Matrix, Lord of the rings....
M'agradaria comentar el tema del muntatge, per primera vegada s'atreveixen a muntar per capes! ho fan d'una manera un pel cutre però és un gran què pel temps en què està realitzat! Em refereixo a que per exemple al principi que li foten el pal al de l'estacio del tren que el deixen tontu a terra, hi ha una finestra, la qual és una capa de video, pq si ens fixem el tema de la perspectiva està molt aberrat. Això és un currasso de Xinus! sense faltar... ja que el muntatge el feien frame per frame i anant retllant directament la película.
Un altre tema que m'ha impactat és el de la camàra en moviment, en el pla que estan a dalt del tren. Per primera vegada en l'història del cinema s'agafa la càmara i es posa en moviment. No sé si és intencionat o no.... però podriem parlar del primer tràveling de la història del cinema, un fet molt important.
Cal comentar que en la hisòria del cinema hi ha 3 modes de representació: el primitiu, l'institucional i el modern. Aquest film pertany al primitiu pq es tracta de narrar uns història linialment amb plans estàtics. L'institucional ja integra més el moviment de càmera, plans detall de les cares... etc... i en el modern ja es juga amb un altre tipus de muntatge més discuntinu abusant de les el·lipsis.
Podem deduir doncs, que aquest film és el punt de transició entre el mode de representació primitiu i l'institucional degut a que incorpora un pla de càmera en moviment i un pla d'un enquadratge mig.
Fet importantíssim a destacar, COLOR! estem parlant del 1903! i veiem color! però la televisió en color no sorgí els primer prototips cap a principis dels 70? Benvingut un altre vegada al currassu de xinus! es tractava d'agafar els frames i anar tintant frame per frame i per tant es veien en color.
No m'agradaria acabar el comentari sense fer referència a la imatge en qüestió. Si en Viaje a la luna, la imatge que va marcar fou la lluna amb una cara i el coet que s'enclasta en l'ull, en the great train robbery és sens dubte, l'últim pla del film. Hi ha varies coses a dir, com he comentat anteriorment trenca amb els plans generals anteriors i ens mou cap a un pla més a prop donant una emotivitat al pla impresionant, anteriorment mai aconseguit. Una altra qüestió és l'interacció amb el públic, el protagonista mira al públic! existeix interacció. Llavors és quan observem que el film es converteix en un referent molt clar del ja conegut James Bond, quan en Bond dispara contra el públic, la gent flipava com si allò fos molt novedós el fet de disparar al públic... No sabien que en 1903 ja hi havia un film que ho feia.....
M'agradaria comentar el tema del muntatge, per primera vegada s'atreveixen a muntar per capes! ho fan d'una manera un pel cutre però és un gran què pel temps en què està realitzat! Em refereixo a que per exemple al principi que li foten el pal al de l'estacio del tren que el deixen tontu a terra, hi ha una finestra, la qual és una capa de video, pq si ens fixem el tema de la perspectiva està molt aberrat. Això és un currasso de Xinus! sense faltar... ja que el muntatge el feien frame per frame i anant retllant directament la película.
Un altre tema que m'ha impactat és el de la camàra en moviment, en el pla que estan a dalt del tren. Per primera vegada en l'història del cinema s'agafa la càmara i es posa en moviment. No sé si és intencionat o no.... però podriem parlar del primer tràveling de la història del cinema, un fet molt important.
Cal comentar que en la hisòria del cinema hi ha 3 modes de representació: el primitiu, l'institucional i el modern. Aquest film pertany al primitiu pq es tracta de narrar uns història linialment amb plans estàtics. L'institucional ja integra més el moviment de càmera, plans detall de les cares... etc... i en el modern ja es juga amb un altre tipus de muntatge més discuntinu abusant de les el·lipsis.
Podem deduir doncs, que aquest film és el punt de transició entre el mode de representació primitiu i l'institucional degut a que incorpora un pla de càmera en moviment i un pla d'un enquadratge mig.
Fet importantíssim a destacar, COLOR! estem parlant del 1903! i veiem color! però la televisió en color no sorgí els primer prototips cap a principis dels 70? Benvingut un altre vegada al currassu de xinus! es tractava d'agafar els frames i anar tintant frame per frame i per tant es veien en color.
No m'agradaria acabar el comentari sense fer referència a la imatge en qüestió. Si en Viaje a la luna, la imatge que va marcar fou la lluna amb una cara i el coet que s'enclasta en l'ull, en the great train robbery és sens dubte, l'últim pla del film. Hi ha varies coses a dir, com he comentat anteriorment trenca amb els plans generals anteriors i ens mou cap a un pla més a prop donant una emotivitat al pla impresionant, anteriorment mai aconseguit. Una altra qüestió és l'interacció amb el públic, el protagonista mira al públic! existeix interacció. Llavors és quan observem que el film es converteix en un referent molt clar del ja conegut James Bond, quan en Bond dispara contra el públic, la gent flipava com si allò fos molt novedós el fet de disparar al públic... No sabien que en 1903 ja hi havia un film que ho feia.....
